Com elaborem un projecte?

En la clase del dia 14/03/2019 vegerem com elaborar un projecte i qué s’entén per projecte.

QUÉ ÉS UN PROJECTE?

Segons Carles Monclús, un projecte és un document previ públic on explica qué és el que es pretén fer. L’aspecte fonamental és que hi comuniquem bé ja que ens servirá per a avaluar, on després ja considerarem si ha funcionat de manera eficient o no. Els elements bàsics que hem de tenir en compte per a la bona elaboració del projecte és que:

1. BONA COMUNICACIÓ
2. PREVI
3. QUE SERVISCA PER AVALUAR

QUINA ÉS LA IDEA DE PROJECTE?

“El millor projecte és aquell que conté propostes originals expressades amb senzillesa, precisió i sensibilitat.”

García Martínez, C.E.

Un projecte será més complet si ens fixem en altres projectes elaborats per tal d’aportar idees per a l’elaboració del nostre projecte. No es tracta de “copiar” el que altres han fet, sino de l’acció complementària.

TÈCNIQUES PER DESENVOLUPAR LA CREATIVITAT EN UN GRUP.-

• BRAINWRITING  -> similar a la plutja d’idees -> és dona un temps per a que cada persona aporte el seu “gra d’arena” 

• SCAMPER -> és tracta d’una sèrie de preguntes per tal de fomentar la creativitat a partir de la definició d’un problema. 

• BENCHMARKING -> aquest consisteix en agafar com a “comparadors” aquells productes que pertanyen a associacions que evidèncien les millors practiques sobre l’àrea d’interés, amb el propòsit de transferir el coneixement de les millors practiques i la seua aplicació. 

Per fer un document que mantinga la seua coherencia, ha de seguir un esquema. Un posible esquema que fa el nostre professor Carles Monclús podría ser.-

1.Títol o denominació del projecte.

2.Dades identificatives

3. Descripció

4. Justificació

5. Destinataris

6. Objectius

7. Organització i metodologia

8. Cronograma de tasques

9.Activitats i serveis que es plantegen.

10.Cronograma / calendari-resum de les activitats

11.Difusió

12.Recursos

13. Avaluació: model i instruments

Com a conclusió, podem afegir que mitjançant aquestes tècniques i l'esquema proposat aconseguirem l'elaboració completa del projecte.

Carmen Colomer Gilabert

Pautes per a millorar l'aprenentatge de xiquets i xiquetes amb Trastorn de l'Espectre Autista

L'autisme és una alteració que es dóna al neurodesenvolupament de competències socials, comunicatives i lingüístiques, i de les habilitats per a la simbolització i la flexibilitat.

La seua simptomatologia més típica són les deficiències persistents a la comunicació social i a la interacció social en diversos contextos, així com els patrons restrictius i repetitius de comportaments, interessos o activitats.

A l'àmbit educatiu el podem detectar fàcilment per diverses característiques, com ara:

- Falta d'interés

- No mostren els seus interessos als altres

- Mostren absència de joc simbòlic (donar menjar a ninetes, fer menjar de joguines, jugar amb cotxes com si foren reals, etc.).

- Estableixen poc contacte visual i no comparteixen les experiències de sorpresa. No acostumen a fer el somriure social.

- El seu llenguatge és literal, no comprenen les bromes, els acudits, les metàfores o dobles sentits. En alguns casos no desenvolupen el llenguatge oral.

- Eviten el contacte físic, tenen hipersensibilitat tàctil, olfactiva, gustativa i auditiva. Poca sensibilitat al dolor.

- Reaccionen poc davant la veu dels seus pares, el que pot fer sospitar d'un dèficit auditiu.

- Interessos inusuals, repetitius i no compartits.

- Poden mostrar comportaments estranys, repetitius i auto estimulants com el balanceig, el moviment d'aleteig de mans o caminar de puntetes entre d'altres.

- Es consideren diferents i no comprenen què els passa com si foren incapaços de formar part de la societat, sobretot aquells que presenten més nivell intel·lectual.

Així, algunes de les pautes que podríem fer servir en aquests casos per a millorar l'aprenentatge podrien ser:

- Tenir una rutina pautada diària a l'escola

- Utilitzar objectes o joguets que li agraden perquè preste atenció

- Utilitzar horaris visuals amb imatges

- Ubicar els objectes sempre al mateix lloc

- El material escolar ha d'estar organitzat per colors

- Tenir contenidors específics per a cada joguet

- Utilitzar pissarres interactives a l'aula

- A l'hora d'aprendre conceptes, és important fer un recordatori d'allò après anteriorment i enllaçar-lo amb el que es va a aprendre per a millorar la comprensió

- Fer un tauló de normes amb pictogrames perquè entenguen l'acció que han de realitzar a l'escola

- Provocar que el/la xiquet/a expresse les seues emocions mitjançant vídeos, contes, pictogrames, etc

- Utilitzar materials de diferents textures (plastilina, paper, aigua...) per a millorar la relació amb el seu entorn

- Utilitzar material audiovisual (projectors, pissarres, pictogrames, etc.)

- En el cas que l'alumne/a estudie en una aula ordinària, comptar amb personal addicional de suport (integradors/es socials, treballadors/es socials, educadors/es socials, etc.)

- Incorporació en una aula CIL (Comunicació I Llenguatge) per a estimular la seua comunicació, imaginació i fomentar la comprensió

- Realitzar tallers de musicoteràpia per a relaxar-se, millorar la comunicació i la percepció

Per finalitzar, cal deixar clar que l'autisme no és una malaltia, sinó una manera diferent de percebre el món; per això afectarà positivament la utilització d'aquestes pautes per millorar l'aprenentatge i, a més, afavorir la seua integració i benestar social.

Elena Casanova Muñoz

L'educació i l'Alzheimer

El procés educatiu com la majoria de procesos socials que desenvolupem les persones, es basa principalment en la comunicació. No obstant això, el procés educatiu haurà d'adaptar-se a certes persones quan aquestes tinguen dificultats a l'hora de comunicar-se amb el seu entorn. Alguns dels obstacles comunicatius amb els quals es pot trobar el procés educatiu general podrien ser la sordera, l'autisme o l'alzheimer. En aquest post ens centrarem en aquest últim.

L'alzheimer és una malaltia mental progressiva que es caracteritza per una degeneració de les cèl·lules nervioses del cervell i una disminució de la massa cerebral. Les conseqüències bàsiques d'aquesta condició són la pèrdua de memòria, la desorientació temporal i espacial i el deteriorament intel·lectual i personal.

Per a poder crear un procés educatiu eficaç amb persones que patisquen aquesta malaltia, és necessari tindre en compte els següents factors que ens ajudaran:

-Utilitzar un llenguatge senzill, comprensiu.
-Un to de veu adequat.
-Eliminar sorolls de fons.
-No parlar per ell o ella: contribuirem a la pèrdua de la comunicació .
-Recórrer a fotos, imatges... , ajudarà a que recorden les paraules i a que siga més eficaç el procés educatiu.
-Tractar a la persona en tot moment amb dignitat i respecte, sempre com un adult, no se li ha de tractar de manera infantil ni de forma autoritària. Cal mostrar credibilitat, empatia i capcitat de negociació.  
-Comunicació no verbal per part del o la educador/a: quan s'ha de comunicar un missatge a una persona amb Alzheimer és molt important assegurar-se de que està prestant atenció. Per a captar-la, és d'ajuda mantindre el contacte visual i recórrer al contacte físic (agafar-li la mà, fer-li una caricia...)

Amb una bona adaptació, moltes ganes i il·lusió, quasi tot procés educatiu és possible!

Cristhian David Palencia Ortiz

Dia internacional de la poesia

Hui, 21 de març, és també el dia internacional de la poesia. La poesia és una de les arts més infravalorades  i pensem que dins l'educació pot jugar un paper fonamental. És per això que volem compartir aquest poema sobre l'educació  de Gabriel Celaya (1911-1991), gran exponent de la poesia social. 

Educar es lo mismo
que poner un motor a una barca…
Hay que medir, pensar, equilibrar…
y poner todo en marcha.

Pero para eso,
uno tiene que llevar en el alma
un poco de marino…
un poco de pirata…
un poco de poeta…
y un kilo y medio de paciencia concentrada.

Pero es consolador soñar,
mientras uno trabaja,
que ese barco, ese niño,
irá muy lejos por el agua.

Soñar que ese navío
llevará nuestra carga de palabras
hacia puertos distantes, hacia islas lejanas.

Soñar que, cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá
nuestra bandera enarbolada.

Gabriel Celaya

Rut Navarro Mahiques

La memòria de les dones educadores

Rosa Sensat, Francesca Bonnemaison o Maria Montessori són sols algunes de les dones que van desafiar les pedagogies tradicionals i van presentar propostes transformadores en la voluntat de construir societats més humanitzades, més en contacte en les diversitats de pensaments i sentirs, en definitiva, més lliures. Elles, majorment feministes, o que lluitaven alhora per l'alliberament de les dones, i en grans preocupacions educatives, en les seues aportacions en la matèria van reptar els sistemes educatius hegemònics i les relacions de poder que en ells subsistien.

Rosa Sensat (1873-1961) va fer de l'ensenyament la seua passió personal  i un compromís social. Va defendre l'educació connectada amb la natura i l'educació des d'una perspectiva de gènere. Va tractar de racionalitzar les assignatures "femenines" per tal de desgenerar-les i així transformar l'educació de les xiquetes. En 1914 va crear l'Escola Municipal del Bosc, primera escola pública a l'aire lliure que posava en pràctica les idees de la Nova Escola. Els principis que defenia al seu ensenyament eren bàsicament el respecte als xiquets i xiquetes, el vitalisme i l'amor a la natura, l'educació física, l'aire, la llum, el joc i el treball així com l'apreci per la natura i la reflexió pedagògica. 

Partint de les seues idees, al 1961 es va crear, de manera clandestina a causa de la dictadura, l'escola de professors de Rosa Sensat.

Francesca Bonnemaison (1872- 1949) començà la seua carrera traduint contes provençals per al diari La Veu sota el pseudònim "Franar". En 1909, inspirada per les introductores del feminisme d'arrel catòlica, va crear la Biblioteca Popular de la Dona, la primera d'Europa. En 1911, la biblioteca es va convertir en l'Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona que oferia cursos de formació i una bossa de treball. La Biblioteca era un espai lliure per a les dones, on podien anar a culturitzar-se independentment de la seua classe social. La Biblioteca de la Dona va sobreviure a la seua creadora i avui en dia continua amb el seu comés d'educar des d'una perspectiva de gènere.

María Montessori (1870-1952) va elaborar la Metodologia Montessori, que és tant un mètode com una filosofia de l'educació. La Doctora Montessori la va desenvolupar a partir de les seues experiències amb xiquets amb risc social. Les seues idees es basen en el respecte cap als xiquets i en la seua impressionant capacitat d'aprendre. Montessori els considerava com l'esperança de la humanitat. La seua metodologia va tindre un gran impacte en la renovació dels mètodes pedagògics a principis del segle XX. Hui ens semblen idees evidents i inclòs massa simples però en el seu moment foren innovacions radicals que tingueren un gran impacte. 

D'altra banda, des d'una perspectiva més col·lectiva també  Mujeres Libres i moltes dones anarquistes durant part de la Segona República i la Guerra Civil des dels ateneus llibertaris, van dur a terme una ingent tasca d'alfabetització de les dones i van promoure l'educació gestada per l'Escola Moderna.

 Finalment, recordar també a les mares, àvies i familiars que han sigut durant segles les encarregades de sustentar l'educació de les nostres societats. 

Totes elles igualment importants, totes elles igualment imprescindibles.

Rut Navarro Mahiques

21 de març - Día del Síndrome de Down

Avui dia 21 de març és el dia mundial del síndrome de Down. Com a tal, el nostre grup ha decidit que podria ser interessant fer una entrada al blog sobre algunes pautes per a l'educació i el tracte amb xiquets i xiquetes amb síndrome de Down.

El síndrome de Down és una alteració genètica produïda per la presència de cromosoma extra (sencer o una part d'ell) en la parella cromosòmica 21. Per tant, les persones amb aquestes característiques tenen 47 cromosomes amb 3 cromosomes en aquest par, quan lo "habitual" és que sols hi ha dos. El motiu d'aquesta anomalia genètica encara és desconegut en l'actualitat.


Moltes vegades, alguns xiquets i xiquetes amb síndrome de Down tenen patologies associades com complicacions de salut relacionades amb la seua alteració genètica (com per exemple cardiopaties, problemes pulmonars, auditius o visuals, neurològiques...)

A l'hora d'educar a xiquets i xiquetes amb aquestes característiques podem trobar-hi diverses dificultats d'aprenentatge que poden dificultar aquest procés.

- En general, el procés d'aprenentatge és més lent
- De vegades tenen dificultats amb el processament de la informació
- Els costa aplicar els conceptes apressos per prendre decisions lògiques
- Normalment tenen major facilitat per oblidar el que han aprés
- Tenen menor capacitat de resposta i reacció enfront de situacions difícils o problemàtiques
- Majoritàriament tracten d'evitar enfrontar-se a noves activitats o reptes


Cada xiquet o xiqueta és diferent, però si es presenta alguna de les dificultats mencionades anteriorment, haurem d'utilitzar diverses estratègies i recomanacions perquè l'ensenyança d'aquests siga més efectiva.

- Pot ser interessant utilitzar pictogrames, gràfics, imatges..., ja que aquests xiquets i xiquetes aprenen amb major facilitat amb objectes visuals
- Utilitzar el denominat "aprenentatge per observació o vicari" sempre que tinga'm oportunitat, aprofitant la seua alta capacitat d'observació i imitació
- Aplicar programes per a afavorir la seua autonomia personal, entrenar les seues habilitats socials i l'educació emocional
- Si és necessari, fer adaptacions curriculars individuals

La finalitat d'aquestes recomanacions i estratègies és afavorir a les persones amb síndrome de Down la seua integració a la societat i aconseguir així un major benestar social i una millor qualitat de vida.

Elena Casanova Muñoz

Font: La educación de los niños con síndrome de Down | VIU. (2019). Consultat des de: https://www.universidadviu.es/la-educacion-de-los-ninos-con-sindrome-de-down/

7M Dia dirigit a l'educació en igualtat

El passat 7 de març moltes alumnes de l'assignatura d'Educació Social no hi vàrem assistir a classe, ja que es realitzaven activitats al hall de la facultat pel dia de la dona. A la vespra del 8 de març, dia de la dona, el que s'intentava reivindicar era donar visibilitat al sexe femení i demostrar que sense nosaltres el món s'atura.

A les 12 del migdia les companyes que participen en col·lectius feministes van organitzar una mena de "performance" amb diverses propostes. La principal d'aquestes era donar visibilitat al col·lectiu de dones científiques que queden excloses de ser un referent en l'àmbit de l'educació.

Al llarg de la història s'ha intentat fer creure que homes i dones han sigut iguals i han caminat en llibertat dintre de qualsevol espai, de qualsevol àmbit. No obstant això, la realitat que vivim les dones no és la mateixa. On es troben les dones als llibres de text? On estàn les matemàtiques, les informàtiques, les enginyeres? No les trobem per què no existeixen o per què els han impedit fer ús dels seus espais?

Clar que existeixen dones històriques, dones referents i no sols en l'educació sinó en tots els àmbits de la societat. Però busquem i busquem i mai ens trobem. Aquesta és la conseqüència directa de la invisibilització del paper de la dona al llarg de la història. Com somiar amb un futur si ens furten el nostre passat i volen invisibilitzar el nostre present?

Hi ha moltes problemàtiques i actituds discriminatòries a les quals s'enfronten les dones en l'àmbit de l'educació, per això decidim que ja hi ha prou. No necessitem que les veus masculines ens deixen formar part dels espais que ja ens pertanyen. Nosaltres mateixa els recuperarem, els lluitarem i els ocuparem. Crearem espais lliures de violència masclista.

Lluitarem, avui demà i sempre. Per totes i amb totes. Juntes, sense por. On la llibertat, la sinceritat, la sororitat i el benestar col·lectiu ens faran llaurar el nostre propi futur.

Elena Casanova Muñoz

Llenguatge inclusiu o no sexista

Com a professionals de la intervenció social i en especial  del Treball Social, la comunicació és una de les pràctiques quotidianes la qual ens va a permetre establir la relació amb les persones amb qui treballem, amb altres professionals i amb la resta de la societat.

Les llengües es defineixen en com som a nivell cultural, la nostra identitat, és a dir, de cultura, costums i pensament. La llengua seria el vehicle de transmissió que viatja pel medi que seria la comunicació. En tota llengua existeix una tensió entre allò conservadurista (necessàri perquè puga ser utilitzada i coneguda  per la comunitat) i allò innovador (imprescindible per a l’adaptació dels canvis tant socials com culturals. Per això moltes vegades ens hem trobat en que el nostre principal instrument de comunicació s’ha quedat insuficient degut als canvis culturals que hi ha hagut i altres realitats.

Històricament, les societats patriarcals han creat sistemes amb que s’ha posat de manifest l’androcentrisme. Moltes vegades veiem com es parla d’allò que ha aconseguit “l’home” però que en certa mesura inclouria a les dones dins d’aquest terme.

S’ha vist al llarg de la història en el llenguatge de la majoria de la comunitat és sexista ja que tant alhora d’escriure com de parlar s’utilitzen termes generals masculins excloent el gènere femení.

El llenguatge és summament important pel desenvolupament humà a causa de la relació que manté amb el pensament. Per exemple, si es fa la proposta de pensar amb un arbre, a cada persona li vindrà al cap un imatge d’un arbre diferent a l’altre en influència del lloc on viu i la seua cultura, tot en relació a la seua capacitat de desenvolupament que hi haja aconseguit.

Amb la utilització del masculí com a genèric, només es representa una part de la realitat. Com a exemple, des de menudes, les xiquetes aprenen que la manera de dirigir-se a elles és de “xiquetes”, per tant, si escolten una frase on es diga “TOTS ELS XIQUETS HAN D’EIXIR!”, elles esperaran a que se les anomene per a poder eixir.

Carmen Colomer Gilabert

Ciutats Educadores

El concepte de ciutat educadora va sorgir de la idea d'una responsabilitat educativa comuna, que anara més enllà de l'educació formal. Es va organitzar en forma d'una associació oberta, amb el fi d'acollir a qualsevol ciutat que estiguera disposta a complir amb els compromisos que es varen registrar en la Carta de Ciutats Educadores en el 1994.

La idea té com a base històrica l'aspecte de la ciutat com a punt de trobada per a les persones. Aquest aspecte va evolucionar i se li va donar una càrrega educativa a una acció tan quotidiana com aquesta.

Per a dur a terme aquesta iniciativa es va dotar a la ciutat d'elements educatius específics i no específics, com ara, esdeveniments, espais, institucions, mitjans, etc. D'aquesta manera es pretén aconseguir diversos objectius com per exemple:

- Proclamar i reclamar la importància de l'educació en la ciutat.
- Dur a terme les variants educatives dels projectes polítics de les ciutats associades.
- Promoure, inspirar, fomentar i vetlar pel compliment dels principis recollits en la Carta de Ciutats Educadores.

A més, l'associació disposa d'un cercador de projectes que han desenvolupat les ciutats de tots els continents.

Personalment, nosaltres considerem aquesta proposta com a una idea magnífica que té la capacitat de beneficiar a moltes persones, i sobretot, a moltes persones diverses, ja que la ciutat és un espai obert a tots. A més a més, com a futurs treballadors socials, ens agrada la semblança que tenen aquestes ciutats amb la nostra professió: l'aspecte educatiu.