NORMALITZEM ALLO NORMAL

"Normalitzem allò normal" fa referència al títol del nostre projecte de l'assignatura d'Educació Social. Aquest projecte està basat en tot moment en l'associació d'AMPGYL. Aquesta associació tracta de fer visible la diversitat sexual existent. 

El nostre projecte es basa en l'organitzacio d'unes jornades educatives orientades a cada cicle vital de la vida, tant als adolescents com a les seues famílies. Les jornades s'impartiran amb l'objectiu de consciènciar, acompanyar, donar eines, etcètera de les oportunitats existents. 

Parant atenció a les jornades, aquestes s'impartiran l'última setmana de juny amb el motiu de la celebració de l'orgull LGTBI. Diferenciant per edats, en el cicle d'educació primària ens basarem amb la normalització mitjançant la visualització de curts, etc. Per als estudiants dels instituts s'organitzaran xerrades generals alhora que s'organitzaran unes altres on siguen impartides per una religiosa. En aquest cas es tractaran els temes de la sexualitat, el VIH, bullying, i a més, amb l'única de curts i pel•licules com puga ser "Pride". Per finalitzar i orientant aquestes jornades als pares dels estudiants, a aquests se'ls donara informació sobre la intersexualitat, religió, amb la finalitat de trencar estereotips i impartir així tallers de comunicació per facilitar les relacions familia

rs - fills. 

Paulo Freire i Zapatisme: La visita de Miguel Escobar

El divendres dia 12 d'abril ens va visitar Miguel Escobar, professor de pedagogia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Amb ell vingueren dues antigues alumnes seues, una professora de la universitat i l'altra doctoranda. Ens parlaren sobre la metodologia que duien a terme en les seues classes de Pedagogia, de Paulo Freire i del Zapatisme. Cadascú/na abordà un tema diferent emmarcat dins la pedagogia.

Aquest professor és un gran coneixedor de l'obra de Paulo Freire, ja que el va conèixer en la seua joventut a Ginebra i, a més a més, va treballar amb ell a Santo Tomé. Miguel Escobar treballa a les seues classes universitàries amb una metodologia que ell anomena "Metodologia para el rescate de lo cotidiano y elaboración de teoria". Aquesta metodologia està influïda per allò que va aprendre de Paulo Freire i es basa en la màxima implicació de l'alumnat. Com bé va explicar la doctoranda, el que es fa a les classes és que els estudiants escollisquen una problemàtica social i a través de vídeos fets per ells mateixos la treballen. D'aquesta manera els estudiants s'impliquen activament en l'anàlisi de les problemàtiques i a més, després en classe es treballa millor sobre el material audiovisual. Amb aquest interés per la participació veiem un clar paral·lelisme amb les classes d'Educació Social en les quals llegíem un text i després cadascú feia la seua aportació sobre el tema. També ens parlaren breument sobre la pedagogia eròtica i com intentaven implantar-la a les seues classes.

Per últim, l'altra professora de la Universitat ens introduí el zapatisme parlant-nos sobre el seu naixement, la seua història i com estan actualment. El Ejercito Zapatista de Liberación Nacional va aparéixer en escena amb l'entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN) el 1994. Segons aquest tractat Mèxic, EUA i el Canadà es convertien en un mercat integrat a través de la supressió dels aranzels i altres barreres comercials. Així doncs, el Govern mexicà posava en manifest la seua intenció de multiplicar les perspectives de creixement econòmic però a través de l'alliberament d'una zona comercial amb els socis rics més propers. Paral·lelament, a l'estat mexicà de Chiapas el EZLN conformat majoritàriament per indígenes duia a terme una sublevació armada. Des de feia anys el EZLN era conscient que la transformació del país no podia aconseguir-se institucionalment i que la via pacífica havia sigut esgotada. És per açò que van declara la guerra al Govern mexicà i prengueren un nombre considerable de municipis mexicans.

Més enllà de la sublevació, el moviment zapatista du a terme un procés de resignificació de la identitat. Allunyats de la societat individualista basada en el model neoliberal, l'EZLN reivindica la vida en comunitat i la identitat col·lectiva. Políticament primen la importància d'allò col·lectiu front allò individual, la recerca de consens, l'autonomia municipal i el "mandar obedeciendo". Dins el Zapatisme tenen especial rellevància les dones indígenes. Algunes d'elles estigueren al capdavant i es convertiren en símbol de la resistència de les dones indígenes. A diferència d'altres moviments guerrillers el zapatisme es caracteritza per la inclusió de les demandes de gènere a través de la Llei Revolucionària de Dones. Un exemple d'aquestes demandes és la prohibició de l'alcohol per reduir i evitar la violència masclista. Tanmateix, l'estratègia zapatista es va centrar en la recerca i apertura al diàleg amb la classe política mexicana així com la recerca de suport en la societat civil nacional i internacional amb l'objectiu d'articular altres lluites contra la corrupció del Govern i la implantació del neoliberalisme mundial.

En definitiva, el zapatisme és un moviment d'alliberament que busca el reconeixement dels pobles indígenes i que reivindica en especial la importància de la col·lectivitat enfront de l'individualisme neoliberal.

“para que nos vieran, nos tapamos el rostro; para que nos nombraran, nos negamos el nombre; apostamos al presente para tener futuro, y para vivir… morimos”.

Rut Navarro Mahiques

PROJECTE EDUCACIÓ SOCIAL

Últimament a l'assignatura d'Educació Social estem preparant un projecte que segons el nostre professor Carles Monclús aquest es podria definir com a un "document previ públic que comunica quina és l'acció/ intervenció que es pretén fer, i que serveix d'element per a l'avaluació". A més, l'elaboració d'aquest també ens ajuda a apropar-nos un poc més a l'àmbit professional i ens pot ser molt útil per conéixer diversos models d'intervenció i la burocratització de diverses associacions.

Per tal de començar amb el projecte, creguem que és convenient fer una entrada al blog de reconeixement de la identitat amb la qual volem treballar.

Nosaltres com a grup hem contactat amb AMPGYL, una associació de mares i pares de gays, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Va nàixer l'any de 2002, fruit de la voluntat de l'associació catalana AMPGYL (creada en 1994) i d'uns pares i mares de Madrid i Zaragoza disposats a ajudar-se mútuament a comprendre la realitat dels seus fills i filles, a ajudar-los en la seua lluita contra la discriminació i a ser un punt de referència per a altres famílies. Des de l'any 2007, AMPGYL ha anat estenent-se a altres comunitats de tot l'Estat, en bona mesura gràcies a l'ímpetu que han suscitat les jornades que anualment organitza l'associació.

Acollir, escoltar, compartir i ajudar a no silenciar els sentiments ha sigut, i continua sent, una de les tasques fonamentals d'aquesta associació. La complicitat i l'autoajuda són les eines claus. Les famílies han d'afrontar situacions problemàtiques que es manifesten en l'adolescència en el procés d'autoacceptació de l'orientació o la identitat de gènere.

En paral·lel als reptes que té plantejats el moviment LGTB en l'actualitat, especialment les cada vegada més subtils i insidiosa homofòbia i transfòbia que persisteixen malgrat els avanços legislatius dels últims anys, l'Associació de Famílies contra la Intolerància X Gènere ha centrat la seua actuació en la lluita contra la Intolerància X Gènere, entenent que els rols de gènere tradicionals estan en l'origen tant dels prejudicis com de la major part dels problemes que afligeixen a les famílies.

Així mateix, el projecte que nosaltres proposem aniria dirigit a pares i mares d'adolescents (xics i xiques d'uns 13 a 18 anys) i a estudiants d'aquestes edats. Es realitzarien jornades educatives  en instituts adaptades a cada cicle vital amb l'objectiu de conscienciar, acompanyar, educar i donar eines. Tindrien una durada més o menys d'una setmana (l'última setmana de curs). 

A poc a poc anirem informant-vos sobre el nostre treball i els avanços que anem fent. Açò és una idea general del que ens agradaria fer, però tot pot anar canviant depenent de les possibilitats. Com bé diria el gran Miquel Martí i Pol: Tot està per fer i tot és possible!

Elena Casanova Muñoz

La Participació

Tots sentim parlar de la participació constantment, ja siga amb sentit polític, d'oci o qualsevol altre, però què vol dir realment participar i per què és tan important?

Per definició, participar significa prendre part i actuar, juntament amb altres persones en alguna cosa. Si aquest concepte el traspassem al món social, que és aquell que ens concerneix, l'entenem com a l'acció de prendre part i actuar, efectivament de forma grupal, en tota mena de matèries socials i polítiques.

Si bé és cert que, una de les característiques principals de la participació és la voluntarietat i la lliure elecció de l'individu, la importància de prende part és molt gran. En primer lloc, es tracta d'un dels nostres drets com a ciutadans i un dels nostres deures per ser integrants d'aquesta societat. En segon lloc, és una de les nostres ferramentes perquè la nostra llibertat i igualtat com a persones siga real i efectiva. A més, donat que visquem en una democràcia, en teoria els poders recauen en nosaltres, el poble, per aquesta raó, hem de ser participatius si volem una democràcia justa. 

Existeixen diferents nivells de participació segons la implicació que representen o l'ordre en el qual es poden desenvolupar. 

1 - La informació com a primer pas.

2 - L’opinió, quan les persones creem una percepció i una valoració de la nostra realitat.

3 - La consulta, que es produeix quan on es produeix un intercanvi entre els espais centrals de poder cap al conjunt.

4 - La reclamació, quan es produeix una transmissió de queixes i/o reivindicacions per part del conjunt cap al centre del poder.

5- La decisió o co-decisió, on es comparteix la capacitat d’arribar a un acord sobre un determinat aspecte des de les persones afectades. 

6 - La cogestió, que implica no sols prendre decisions sobre assumptes que ens afecten sinó comprometre-nos en la seua execució, en la posada en marxa així com en el control del seu desenvolupament.

7 - L’autogestió, que seria el màxim nivell de participació, on es posen en marxa iniciatives que responen a les necessitats i interessos dels seus protagonistes de forma autònoma.

Una vegada sabem com d'important és la participació, què és allò que podem fer per a propiciar-la entre les gents? Primerament hem d'arribar a les persones de la manera més fàcil i directa que es puga, i en especial, als joves que es considera el grup amb menys grau de participació. Així que hem de fomentar les xarxes socials i veure-les com a una ferramenta. D'altra banda, s'han de canviar els models de gestió de l'ambient públic de manera que la participació siga més crucial per a poder prendre decisions de gran importància, com ara, les destinacions de pressupostos. A més, l'espai físic ha també d'estar creat per a facilitar l'intercanvi d'idees entre persones, com ja vam veure en l'anterior post de ciutats educadores. Finalment, és imprescindible una educació en la participació amb la finalitat d'eixir una mica de l'ambient individualista de la societat. 

A continuació, podem veure un exemple de participació social:

https://ajuntament.barcelona.cat/participaciociutadana/ca

Cristhian David Palencia Ortiz