Rosa Sensat, Francesca Bonnemaison o Maria Montessori són sols algunes de les dones que van desafiar les pedagogies tradicionals i van presentar propostes transformadores en la voluntat de construir societats més humanitzades, més en contacte en les diversitats de pensaments i sentirs, en definitiva, més lliures. Elles, majorment feministes, o que lluitaven alhora per l'alliberament de les dones, i en grans preocupacions educatives, en les seues aportacions en la matèria van reptar els sistemes educatius hegemònics i les relacions de poder que en ells subsistien.
Rosa Sensat (1873-1961) va fer de l'ensenyament la seua passió personal i un compromís social. Va defendre l'educació connectada amb la natura i l'educació des d'una perspectiva de gènere. Va tractar de racionalitzar les assignatures "femenines" per tal de desgenerar-les i així transformar l'educació de les xiquetes. En 1914 va crear l'Escola Municipal del Bosc, primera escola pública a l'aire lliure que posava en pràctica les idees de la Nova Escola. Els principis que defenia al seu ensenyament eren bàsicament el respecte als xiquets i xiquetes, el vitalisme i l'amor a la natura, l'educació física, l'aire, la llum, el joc i el treball així com l'apreci per la natura i la reflexió pedagògica.
Partint de les seues idees, al 1961 es va crear, de manera clandestina a causa de la dictadura, l'escola de professors de Rosa Sensat.
Francesca Bonnemaison (1872- 1949) començà la seua carrera traduint contes provençals per al diari La Veu sota el pseudònim "Franar". En 1909, inspirada per les introductores del feminisme d'arrel catòlica, va crear la Biblioteca Popular de la Dona, la primera d'Europa. En 1911, la biblioteca es va convertir en l'Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona que oferia cursos de formació i una bossa de treball. La Biblioteca era un espai lliure per a les dones, on podien anar a culturitzar-se independentment de la seua classe social. La Biblioteca de la Dona va sobreviure a la seua creadora i avui en dia continua amb el seu comés d'educar des d'una perspectiva de gènere.
María Montessori (1870-1952) va elaborar la Metodologia Montessori, que és tant un mètode com una filosofia de l'educació. La Doctora Montessori la va desenvolupar a partir de les seues experiències amb xiquets amb risc social. Les seues idees es basen en el respecte cap als xiquets i en la seua impressionant capacitat d'aprendre. Montessori els considerava com l'esperança de la humanitat. La seua metodologia va tindre un gran impacte en la renovació dels mètodes pedagògics a principis del segle XX. Hui ens semblen idees evidents i inclòs massa simples però en el seu moment foren innovacions radicals que tingueren un gran impacte.
María Montessori (1870-1952) va elaborar la Metodologia Montessori, que és tant un mètode com una filosofia de l'educació. La Doctora Montessori la va desenvolupar a partir de les seues experiències amb xiquets amb risc social. Les seues idees es basen en el respecte cap als xiquets i en la seua impressionant capacitat d'aprendre. Montessori els considerava com l'esperança de la humanitat. La seua metodologia va tindre un gran impacte en la renovació dels mètodes pedagògics a principis del segle XX. Hui ens semblen idees evidents i inclòs massa simples però en el seu moment foren innovacions radicals que tingueren un gran impacte.
D'altra banda, des d'una perspectiva més col·lectiva també Mujeres Libres i moltes dones anarquistes durant part de la Segona República i la Guerra Civil des dels ateneus llibertaris, van dur a terme una ingent tasca d'alfabetització de les dones i van promoure l'educació gestada per l'Escola Moderna.
Finalment, recordar també a les mares, àvies i familiars que han sigut durant segles les encarregades de sustentar l'educació de les nostres societats.
Totes elles igualment importants, totes elles igualment imprescindibles.
Rut Navarro Mahiques
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada