El passat 7 de març moltes alumnes de l'assignatura d'Educació Social no hi vàrem assistir a classe, ja que es realitzaven activitats al hall de la facultat pel dia de la dona. A la vespra del 8 de març, dia de la dona, el que s'intentava reivindicar era donar visibilitat al sexe femení i demostrar que sense nosaltres el món s'atura.
A les 12 del migdia les companyes que participen en col·lectius feministes van organitzar una mena de "performance" amb diverses propostes. La principal d'aquestes era donar visibilitat al col·lectiu de dones científiques que queden excloses de ser un referent en l'àmbit de l'educació.
Al llarg de la història s'ha intentat fer creure que homes i dones han sigut iguals i han caminat en llibertat dintre de qualsevol espai, de qualsevol àmbit. No obstant això, la realitat que vivim les dones no és la mateixa. On es troben les dones als llibres de text? On estàn les matemàtiques, les informàtiques, les enginyeres? No les trobem per què no existeixen o per què els han impedit fer ús dels seus espais?
Clar que existeixen dones històriques, dones referents i no sols en l'educació sinó en tots els àmbits de la societat. Però busquem i busquem i mai ens trobem. Aquesta és la conseqüència directa de la invisibilització del paper de la dona al llarg de la història. Com somiar amb un futur si ens furten el nostre passat i volen invisibilitzar el nostre present?
Hi ha moltes problemàtiques i actituds discriminatòries a les quals s'enfronten les dones en l'àmbit de l'educació, per això decidim que ja hi ha prou. No necessitem que les veus masculines ens deixen formar part dels espais que ja ens pertanyen. Nosaltres mateixa els recuperarem, els lluitarem i els ocuparem. Crearem espais lliures de violència masclista.
Lluitarem, avui demà i sempre. Per totes i amb totes. Juntes, sense por. On la llibertat, la sinceritat, la sororitat i el benestar col·lectiu ens faran llaurar el nostre propi futur.
Elena Casanova Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada