Hui parlaré sobre Arada, col·lectiu en el qual participe i pense que té especial relació amb l'educació problematitzadora. Des d'Arada en certa manera lluitem contra l'educació bancària que ens vol autòmates, mers recipients d'informació, Volem relacions més igualitàries i pensem que una bona manera de començar és visibilitzant les realitats invisibilitzades i que per desgràcia han estat a la sombra. Reconèixer aquestes realitats és una manera de reconeixer-nos a nosaltres mateixes.
relacionades amb la memòria feminista i la divulgació de la història de gènere, així com del passat i
el present del moviment feminista. Vam néixer com a instrument d'aprenentatge, d'estudi i de
sensibilització social.
El nom, Arada, és una metàfora. L'arada és un instrument agrícola que s'utilitza per obrir solcs
a la terra i començar a cultivar; així, utilitzem la memòria com una metàfora: llaurar el passat per
sembrar el futur.
Gran part de la tasca d'Arada es relaciona amb la història i la memòria, perquè pensem que la
memòria amb perspectiva feminista pot ser una ferramenta emancipadora i subversiva. Així,
aspirem a construir i difondre de forma col·lectiva un missatge anticapitalista, anticolonial,
antifeixista de forma interseccional, antipatriarcal i amb la mirada posada en la importància dels
actes de la quotidianitat.
El projecte neix d’unes estudiants d'història que vam veure la necessitat de repensar des
d'aquesta perspectiva feminista la història i de reconstruir-la a través de la memòria. Al pas del
temps s'han adherit diferents integrants a Arada que vénen de diverses branques i aporten una visió
interdisciplinar al col·lectiu: filologies, treball social, sociologia, etc.
Des d'Arada volem intervenir activament en la renovació de la història a través de la
memòria, per a donar protagonisme a les veus femenines que han estat silenciades. Partim d'una
actitud de sospita cap als centres oficials de producció de saber, ja que entenem que aquestes
institucions han ocultat la paraula i l'acció de les dones al llarg de la història, menyspreant el seu
protagonisme social, polític i cultural.
Considerem que la història més divulgada o tradicional ha sigut parcial i centra la seua atenció
en subjectes masculins, blancs, heterosexuals, acomodats econòmicament i que generalment ocupen
llocs de poder. La historiografia fa dècades que genera coneixement sobre tota classe de qüestions
amb perspectiva feminista, però no es divulga.
A més a més, entenem la memòria com una eina per a la transformació de la societat. Així,
naixem com a ferramenta de divulgació històrica, com a mitjà per a la difusió del coneixement i per
a la formació transformadora.
Rut Navarro
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada