Com a professionals de la intervenció social i en especial del Treball Social, la comunicació és una de les pràctiques quotidianes la qual ens va a permetre establir la relació amb les persones amb qui treballem, amb altres professionals i amb la resta de la societat.
Les llengües es defineixen en com som a nivell cultural, la nostra identitat, és a dir, de cultura, costums i pensament. La llengua seria el vehicle de transmissió que viatja pel medi que seria la comunicació. En tota llengua existeix una tensió entre allò conservadurista (necessàri perquè puga ser utilitzada i coneguda per la comunitat) i allò innovador (imprescindible per a l’adaptació dels canvis tant socials com culturals. Per això moltes vegades ens hem trobat en que el nostre principal instrument de comunicació s’ha quedat insuficient degut als canvis culturals que hi ha hagut i altres realitats.
S’ha vist al llarg de la història en el llenguatge de la majoria de la comunitat és sexista ja que tant alhora d’escriure com de parlar s’utilitzen termes generals masculins excloent el gènere femení.
Amb la utilització del masculí com a genèric, només es representa una part de la realitat. Com a exemple, des de menudes, les xiquetes aprenen que la manera de dirigir-se a elles és de “xiquetes”, per tant, si escolten una frase on es diga “TOTS ELS XIQUETS HAN D’EIXIR!”, elles esperaran a que se les anomene per a poder eixir.
Carmen Colomer Gilabert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada