Últimament a l'assignatura d'Educació Social estem preparant un projecte que segons el nostre professor Carles Monclús aquest es podria definir com a un "document previ públic que comunica quina és l'acció/ intervenció que es pretén fer, i que serveix d'element per a l'avaluació". A més, l'elaboració d'aquest també ens ajuda a apropar-nos un poc més a l'àmbit professional i ens pot ser molt útil per conéixer diversos models d'intervenció i la burocratització de diverses associacions.
Per tal de començar amb el projecte, creguem que és convenient fer una entrada al blog de reconeixement de la identitat amb la qual volem treballar.
Nosaltres com a grup hem contactat amb AMPGYL, una associació de mares i pares de gays, lesbianes, transsexuals i bisexuals. Va nàixer l'any de 2002, fruit de la voluntat de l'associació catalana AMPGYL (creada en 1994) i d'uns pares i mares de Madrid i Zaragoza disposats a ajudar-se mútuament a comprendre la realitat dels seus fills i filles, a ajudar-los en la seua lluita contra la discriminació i a ser un punt de referència per a altres famílies. Des de l'any 2007, AMPGYL ha anat estenent-se a altres comunitats de tot l'Estat, en bona mesura gràcies a l'ímpetu que han suscitat les jornades que anualment organitza l'associació.
Acollir, escoltar, compartir i ajudar a no silenciar els sentiments ha sigut, i continua sent, una de les tasques fonamentals d'aquesta associació. La complicitat i l'autoajuda són les eines claus. Les famílies han d'afrontar situacions problemàtiques que es manifesten en l'adolescència en el procés d'autoacceptació de l'orientació o la identitat de gènere.
En paral·lel als reptes que té plantejats el moviment LGTB en l'actualitat, especialment les cada vegada més subtils i insidiosa homofòbia i transfòbia que persisteixen malgrat els avanços legislatius dels últims anys, l'Associació de Famílies contra la Intolerància X Gènere ha centrat la seua actuació en la lluita contra la Intolerància X Gènere, entenent que els rols de gènere tradicionals estan en l'origen tant dels prejudicis com de la major part dels problemes que afligeixen a les famílies.
Així mateix, el projecte que nosaltres proposem aniria dirigit a pares i mares d'adolescents (xics i xiques d'uns 13 a 18 anys) i a estudiants d'aquestes edats. Es realitzarien jornades educatives en instituts adaptades a cada cicle vital amb l'objectiu de conscienciar, acompanyar, educar i donar eines. Tindrien una durada més o menys d'una setmana (l'última setmana de curs).
A poc a poc anirem informant-vos sobre el nostre treball i els avanços que anem fent. Açò és una idea general del que ens agradaria fer, però tot pot anar canviant depenent de les possibilitats. Com bé diria el gran Miquel Martí i Pol: Tot està per fer i tot és possible!
Elena Casanova Muñoz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada