21 de març - Día del Síndrome de Down

Avui dia 21 de març és el dia mundial del síndrome de Down. Com a tal, el nostre grup ha decidit que podria ser interessant fer una entrada al blog sobre algunes pautes per a l'educació i el tracte amb xiquets i xiquetes amb síndrome de Down.

El síndrome de Down és una alteració genètica produïda per la presència de cromosoma extra (sencer o una part d'ell) en la parella cromosòmica 21. Per tant, les persones amb aquestes característiques tenen 47 cromosomes amb 3 cromosomes en aquest par, quan lo "habitual" és que sols hi ha dos. El motiu d'aquesta anomalia genètica encara és desconegut en l'actualitat.


Moltes vegades, alguns xiquets i xiquetes amb síndrome de Down tenen patologies associades com complicacions de salut relacionades amb la seua alteració genètica (com per exemple cardiopaties, problemes pulmonars, auditius o visuals, neurològiques...)

A l'hora d'educar a xiquets i xiquetes amb aquestes característiques podem trobar-hi diverses dificultats d'aprenentatge que poden dificultar aquest procés.

- En general, el procés d'aprenentatge és més lent
- De vegades tenen dificultats amb el processament de la informació
- Els costa aplicar els conceptes apressos per prendre decisions lògiques
- Normalment tenen major facilitat per oblidar el que han aprés
- Tenen menor capacitat de resposta i reacció enfront de situacions difícils o problemàtiques
- Majoritàriament tracten d'evitar enfrontar-se a noves activitats o reptes


Cada xiquet o xiqueta és diferent, però si es presenta alguna de les dificultats mencionades anteriorment, haurem d'utilitzar diverses estratègies i recomanacions perquè l'ensenyança d'aquests siga més efectiva.

- Pot ser interessant utilitzar pictogrames, gràfics, imatges..., ja que aquests xiquets i xiquetes aprenen amb major facilitat amb objectes visuals
- Utilitzar el denominat "aprenentatge per observació o vicari" sempre que tinga'm oportunitat, aprofitant la seua alta capacitat d'observació i imitació
- Aplicar programes per a afavorir la seua autonomia personal, entrenar les seues habilitats socials i l'educació emocional
- Si és necessari, fer adaptacions curriculars individuals

La finalitat d'aquestes recomanacions i estratègies és afavorir a les persones amb síndrome de Down la seua integració a la societat i aconseguir així un major benestar social i una millor qualitat de vida.

Elena Casanova Muñoz

Font: La educación de los niños con síndrome de Down | VIU. (2019). Consultat des de: https://www.universidadviu.es/la-educacion-de-los-ninos-con-sindrome-de-down/

7M Dia dirigit a l'educació en igualtat

El passat 7 de març moltes alumnes de l'assignatura d'Educació Social no hi vàrem assistir a classe, ja que es realitzaven activitats al hall de la facultat pel dia de la dona. A la vespra del 8 de març, dia de la dona, el que s'intentava reivindicar era donar visibilitat al sexe femení i demostrar que sense nosaltres el món s'atura.

A les 12 del migdia les companyes que participen en col·lectius feministes van organitzar una mena de "performance" amb diverses propostes. La principal d'aquestes era donar visibilitat al col·lectiu de dones científiques que queden excloses de ser un referent en l'àmbit de l'educació.

Al llarg de la història s'ha intentat fer creure que homes i dones han sigut iguals i han caminat en llibertat dintre de qualsevol espai, de qualsevol àmbit. No obstant això, la realitat que vivim les dones no és la mateixa. On es troben les dones als llibres de text? On estàn les matemàtiques, les informàtiques, les enginyeres? No les trobem per què no existeixen o per què els han impedit fer ús dels seus espais?

Clar que existeixen dones històriques, dones referents i no sols en l'educació sinó en tots els àmbits de la societat. Però busquem i busquem i mai ens trobem. Aquesta és la conseqüència directa de la invisibilització del paper de la dona al llarg de la història. Com somiar amb un futur si ens furten el nostre passat i volen invisibilitzar el nostre present?

Hi ha moltes problemàtiques i actituds discriminatòries a les quals s'enfronten les dones en l'àmbit de l'educació, per això decidim que ja hi ha prou. No necessitem que les veus masculines ens deixen formar part dels espais que ja ens pertanyen. Nosaltres mateixa els recuperarem, els lluitarem i els ocuparem. Crearem espais lliures de violència masclista.

Lluitarem, avui demà i sempre. Per totes i amb totes. Juntes, sense por. On la llibertat, la sinceritat, la sororitat i el benestar col·lectiu ens faran llaurar el nostre propi futur.

Elena Casanova Muñoz