Tots i totes hem sentit parlar de l'educació primerenca i de la importància d'aquestes en el futur dels nostres infants. Però, sabem realment per què aquesta és tan important?
L'etapa des dels 0 als 5 anys és a on un xiquet o una xiqueta aprén la majoria de les destreses que necessitarà per a la vida, ja que els primers cinc anys és quan el cervell creix més. És a dir, aquest és el moment d'aprendre
Per aquesta raó, hauria de ser una prioritat dels pares i mares prestar especial atenció a aquesta etapa de la vida per a poder estimular el cervell i provocar la creació d'axiomes. Com es pot fer això? La resposta és simple: mitjançant l'atenció primerenca
Per a poder analitzar aquesta proposta millor, a continuació parlarem un poc de la seua història i la seua evolució
A la dècada de 1980, els models d'intervenció adreçada a infants s'agrupaven sota el terme d'estimulació precoç i responien a un concepte medicalitzat, de finalitat rehabilitadora i assistencial.
A la dècada de 2000, aquest model havia evolucionat i es va convertir en allò que, actualment, coneixem com a atenció primerenca que no se centra tan sols en els aspectes mèdics, sinó que té en compte també l'infant, la família i el seu entorn.
La conseqüència directa d'aquesta evolució és que tota intervenció adreçada a l'infant és considerada des d'una perspectiva global i, per tant, han d'estar-hi implicats els agents mèdics, els agents educatius i els serveis socials.
D'aquesta manera podem definir l'atenció primerenca com el: "conjunt d'intervencions que, adreçades a la població infantil de 0 a 5 anys, a la família i a l'entorn, tenen com a objectiu estimular les seues capacitats intel·lectuals, motores i socials". (Llibre Blanc de l'Atenció primerenca, 2000)
Cristhian David Palencia Ortiz
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada