Paulo Freire, educació per a l'alliberació

“Solo educadores autoritarios niegan la solidaridad entre el acto de educar y el acto de ser educados por los educandos” Paulo Freire


En l'última classe d'eduació social reflexionarem al voltant d'un fragment de la "Pedagogía del oprimido" de Paulo Freire. 

Paulo Freire fou un educador i pedagògeg brasiler que ha tingut un gran impacte en la concepció de l'Educació. Molt crític amb l'Educació convencional ell distingueix entre l'educació bancària i l'educació problematitzadora. L'educació bancària és aquella en la qual l'educand no és més que un recipient per a la informació. La relació de poder que s'estableix entre educador i educand posen l'educador en un nivell superior. Ell ho sap tot i l'alumne tan sols pot escoltar i assistir. Paulo Freire, a partir de la seua experiència alfabetitzant adults al llarg de Brasil, desenvolupa el concepte d'educació problematitzadora. 

L'educació problematitzadora és una arma política, busca fer una experiència en la qual la persona detecte els seus problemes estructurals per tal de poder combatir-los. A més en aquest tipus d'educació, la gent educa i és educada a la vegada:  ningú ho sap tot i ningú no sap res. Tanmateix, aquest tipus d'educació implica igualment pares i alumnes i busca la reflexió.  

Aquesta nova concepció de l'Educació naix del seu compromís amb les persones i amb els pobles oprimits, és per açò que les seues idees són del poble i per al poble. 

Rut Navarro Mahiques

Frankestein educador.-

En aquest text se'ns presenta un problema que prevaleix en l'actualitat en l'àmbit de l'educació. Aquest és el fet d'arribar a "construir" un subjecte a partir de l'adquisició de coneixements. L'autor ací relaciona aquest fet amb la historia de Frankestein. 

En primer lloc, resalta que mai ningú pot decidir per ell mateix en el fet de donar-se la vida. En aquesta afirmació ja hi queda algú per sobre d'ell que és qui elegeix per ell. 

Per una altra banda, els humans tenim capacitats com puguen ser la capacitat d'aprenentatge o la d'elecció de manera independent. Existirà algú que el guie en els seus principis però al fi i al cap será ell qui, a partir del seu aprenentatge, desenvoluparà la seua capacitat de decisió. 

En segon lloc, tracta a més la importancia de l'educació en l'actualitat i l'importància del rol de l'educador. Tot educador ha de veure's en el moment en el que ha de decidir per ell mateix el fet de decidir quins serán els conceptes que ha d'emprar per al desenvolupament de l'individu. L'educador no ha de conformar-se en la passivitat de l'educant ja que estaría cedint als objectius del sistema. Al sistema educatiu interessa que els individus es formen com a essers passius per tal que no puguen reaccionar i "alçar la veu". 

Segons l'autor, la criatura creada per Frankestein naix "bona" a l'igual que si ho comparem amb l'home neutre i va adquirint pensaments negatius degut a la incorporació de idees. Manté la postura que es converteix en monstre per què ningú l'ha educat. 

Com a conclusió podem dir que l'educació no pot ser prevista, és a dir, no es pot definir una única educació ja que la realitat avança i aniran apareixent dificultats a les quals hi haurà que fer-hi front. 

"Hemos "hecho" un niño y queremos "hacer de él" un hombre libre"... ¡Como si eso fuese fácil!. Por que si se le hace no será libre, o al menos no lo será de veras; y si es libre, escapará inevitablemente a la voluntad y a las veleidades de fabricación de su educador".- Frankestein educador, Philippe Meirieu

Carmen Colomer Gilabert

Descobrint l'assignatura d'Educació Social

El primer dia a l'assignatura d'Educació Social, realitzada pel professor Carles Monclús, vam realitzar algunes dinàmiques que ens van servir per a "trencar un poc el gel" i fer-nos una idea de com seria la metodologia de les futures classes.

La primera dinàmica es tractava d'agafar un tros de paper i trencar-lo en cinc trossos, formant posteriorment cinc pilotes. Seguidament, vam realitzar una mena de jocs en parella prou coneguts i aquestes pilotes ens servirien com una mena de "regal" si guanyàvem. D'aquesta forma, a més de conéixer nous jocs populars, també ens va servir per a interactuar amb companyes i companys amb els quals no ho havíem fet encara abans.

En segon lloc, el professor ens va fer reflexionar amb algunes qüestions. Primerament ens va demanar que férem una definició del que era per a nosaltres l'educació, a més de meditar si l'educació és sempre bona o no. Seguidament, vam llegir totes les respostes de forma anònima, de forma que es va crear un ambient de debat a la classe. També, vam suggerir incorporar temari que ens interessara per aprendre més coses a més del que hi ha a la guia docent.

Per últim, vam visualitzar el curt anomenat "el xicotet salvatge" que relata com un professor empara un xiquet que ha sigut trobat en el bosc i com aquest home intenta ensenyar-li les normes bàsiques de la societat. Açò ens mostra com l'educació serveix per a reproduir les conductes socialment acceptades.

Elena Casanova Muñoz