
En primer lloc, resalta que mai ningú pot decidir per ell mateix en el fet de donar-se la vida. En aquesta afirmació ja hi queda algú per sobre d'ell que és qui elegeix per ell.
Per una altra banda, els humans tenim capacitats com puguen ser la capacitat d'aprenentatge o la d'elecció de manera independent. Existirà algú que el guie en els seus principis però al fi i al cap será ell qui, a partir del seu aprenentatge, desenvoluparà la seua capacitat de decisió.
En segon lloc, tracta a més la importancia de l'educació en l'actualitat i l'importància del rol de l'educador. Tot educador ha de veure's en el moment en el que ha de decidir per ell mateix el fet de decidir quins serán els conceptes que ha d'emprar per al desenvolupament de l'individu. L'educador no ha de conformar-se en la passivitat de l'educant ja que estaría cedint als objectius del sistema. Al sistema educatiu interessa que els individus es formen com a essers passius per tal que no puguen reaccionar i "alçar la veu".

Com a conclusió podem dir que l'educació no pot ser prevista, és a dir, no es pot definir una única educació ja que la realitat avança i aniran apareixent dificultats a les quals hi haurà que fer-hi front.
"Hemos "hecho" un niño y queremos "hacer de él" un hombre libre"... ¡Como si eso fuese fácil!. Por que si se le hace no será libre, o al menos no lo será de veras; y si es libre, escapará inevitablemente a la voluntad y a las veleidades de fabricación de su educador".- Frankestein educador, Philippe Meirieu
Carmen Colomer Gilabert
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada