divendres, 19 d’abril del 2019

Paulo Freire i Zapatisme: La visita de Miguel Escobar




El divendres dia 12 d'abril ens va visitar Miguel Escobar, professor de pedagogia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Amb ell vingueren dues antigues alumnes seues, una professora de la universitat i l'altra doctoranda. Ens parlaren sobre la metodologia que duien a terme en les seues classes de Pedagogia, de Paulo Freire i del Zapatisme. Cadascú/na abordà un tema diferent emmarcat dins la pedagogia.


Aquest professor és un gran coneixedor de l'obra de Paulo Freire, ja que el va conèixer en la seua joventut a Ginebra i, a més a més, va treballar amb ell a Santo Tomé. Miguel Escobar treballa a les seues classes universitàries amb una metodologia que ell anomena "Metodologia para el rescate de lo cotidiano y elaboración de teoria". Aquesta metodologia està influïda per allò que va aprendre de Paulo Freire i es basa en la màxima implicació de l'alumnat. Com bé va explicar la doctoranda, el que es fa a les classes és que els estudiants escollisquen una problemàtica social i a través de vídeos fets per ells mateixos la treballen. D'aquesta manera els estudiants s'impliquen activament en l'anàlisi de les problemàtiques i a més, després en classe es treballa millor sobre el material audiovisual. Amb aquest interés per la participació veiem un clar paral·lelisme amb les classes d'Educació Social en les quals llegíem un text i després cadascú feia la seua aportació sobre el tema. També ens parlaren breument sobre la pedagogia eròtica i com intentaven implantar-la a les seues classes.



Per últim, l'altra professora de la Universitat ens introduí el zapatisme parlant-nos sobre el seu naixement, la seua història i com estan actualment. El Ejercito Zapatista de Liberación Nacional va aparéixer en escena amb l'entrada en vigor del Tractat de Lliure Comerç d'Amèrica del Nord (TLCAN) el 1994. Segons aquest tractat Mèxic, EUA i el Canadà es convertien en un mercat integrat a través de la supressió dels aranzels i altres barreres comercials. Així doncs, el Govern mexicà posava en manifest la seua intenció de multiplicar les perspectives de creixement econòmic però a través de l'alliberament d'una zona comercial amb els socis rics més propers. Paral·lelament, a l'estat mexicà de Chiapas el EZLN conformat majoritàriament per indígenes duia a terme una sublevació armada. Des de feia anys el EZLN era conscient que la transformació del país no podia aconseguir-se institucionalment i que la via pacífica havia sigut esgotada. És per açò que van declara la guerra al Govern mexicà i prengueren un nombre considerable de municipis mexicans.




Més enllà de la sublevació, el moviment zapatista du a terme un procés de resignificació de la identitat. Allunyats de la societat individualista basada en el model neoliberal, l'EZLN reivindica la vida en comunitat i la identitat col·lectiva. Políticament primen la importància d'allò col·lectiu front allò individual, la recerca de consens, l'autonomia municipal i el "mandar obedeciendo". Dins el Zapatisme tenen especial rellevància les dones indígenes. Algunes d'elles estigueren al capdavant i es convertiren en símbol de la resistència de les dones indígenes. A diferència d'altres moviments guerrillers el zapatisme es caracteritza per la inclusió de les demandes de gènere a través de la Llei Revolucionària de Dones. Un exemple d'aquestes demandes és la prohibició de l'alcohol per reduir i evitar la violència masclista. Tanmateix, l'estratègia zapatista es va centrar en la recerca i apertura al diàleg amb la classe política mexicana així com la recerca de suport en la societat civil nacional i internacional amb l'objectiu d'articular altres lluites contra la corrupció del Govern i la implantació del neoliberalisme mundial.

Resultado de imagen de zapatismo


En definitiva, el zapatisme és un moviment d'alliberament que busca el reconeixement dels pobles indígenes i que reivindica en especial la importància de la col·lectivitat enfront de l'individualisme neoliberal.

para que nos vieran, nos tapamos el rostro; para que nos nombraran, nos negamos el nombre; apostamos al presente para tener futuro, y para vivir… morimos”.


Rut Navarro Mahiques




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Educació Primerenca

Tots i totes hem sentit parlar de l'educació primerenca i de la importància d'aquestes en el futur dels nostres infants. Però, sab...