Tomasa Cuevas

Reconeixer-nos com a subjectes històrics forma part de lluitar contra l'educació bancària. La memòria juga un paper fonamental en la construcción d'intentitats i en el reconeixement dels sabers. Saber d'aon venim ens ajuda a saber cap aon volem anar. La historia sempre ha tingut com a principal subjecte l'home blanc, heterosexual i burgés i ha deixat fora d'ella moltes altres identitats. Reconèixer el paper clau que han tingut les dones ens fa repensar la veracitat d'allò que ens han contat. Les dones, a l'igual que altres identitats, han estat subordinades a les figures masculines i rescatar la memòria és visibilitzar-les alhora que aconseguir identificar-nos, veure'ns particeps de la historia. Una dona que va veure la importància de la memòria va ser Tomasa Cuevas, presa política franquista:

A Tomasa Cuevas, nascuda a Brihuega (Guadalajara), li devem la millor reconstrucció de la realitat que es visqué a les presons franquistes. Filla d'una família obrera, amb nou anys començà a treballar en una fàbrica de gèneres de punt així que no és d'estranyar que molt prompte s'afiliara la Jove

ntut Comunista.

Durant la guerra va treballar a hospitals de sang junt amb les Brigades Internacionalistes, va participar en l'organització de tallers de Costura en Guadalajara per a fer monos per a les milícies, organitzà llavadors, va reclutar gent... i sempre estigué a disposició del PCE, en el qual va acabar militant. 
En 1937 va ser empresonada i condemnada a 30 anys, passant per diverses presons de dones. Quan va eixir en llibertat provisional, en 1944, es reintegrà a la lluita antifranquista com enllaç i col·laboradora de la guerrilla urbana en la clandestinitat. Un any després va ser empresonada de nou i torturada salvatgement. A conseqüència d'una lesió a causa de les tortures va romandre dos anys baix vigilància policial a un hospital de Santander. Parcialment curada es va exiliar a França.

Tomasa mai va abandonar la militància ni la lluita política. Una vegada lliure va recollir les experiències viscudes i, per a açò, va recórrer tota Espanya buscant les seues companyes de presó per tal de gravar i publicar els seus testimonis.

Gràcies al seu enorme treball coneixem com era la vida a les presons de dones: els interrogatoris, les tortures, la lluita per la supervivència, el sofriment de les mares, l'horrible situació dels xiquets i xiquetes, els judicis i totes les misèries del sistema penitenciari franquista.

Va demostrar un gran valor al desafiar el dolor del record i salvaguardar la memòria de les preses franquistes, conscient de la importància de recollir la memòria perquè no s'esborrara de la història.

Rut Navarro Mahiques